REFLEXIONANT SOBRE L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS

 

Una primera conseqüència de l’expulsió, un dels rastres més indelebles l’hem pogut constatar gràcies als estudis de Pérez-Garcia i Manuel Ardit: l’estructura demogràfica i la distribució de la població al País Valencià no tornarà a ser la mateixa després de l’expulsió. Des de llavors ençà s’ha produït el fenomen de la concentració a la costa en detriment de l’interior, excepció feta de la Vall d'Albaida i de l’Alcoià-Comtat-Foia de Castalla, gràcies al fenomen de la industrialització. El fenomen té el seu particular efecte a la pròpia comarca de la Marina.

Fa quasi dos dècades Rafael Benítez reflexionava sobre el fenomen morisc i recomanava molt encertadament, al meu parer, realitzar recerques que ens acostaren a la realitat del morisc “de carne y hueso” per tal de superar complexes o topos historiogràfics, idealitzacions i demonitzacions que ens impedeixen copsar en la seua adequada dimensió la realitat dels moriscos, massa sovint sotmesos a una idealització no sempre conscient, encara que simplificadora i per això, falaç. Ben entés que la Història és el territori de l'home i que, per consegüent, caldrà realitzar un esforç suplementari quan ens acostem al fenomen morisc. La perspectiva local resulta especialment operativa per aconseguir bons resultats o, almenys, intentar-ho amb una alta probabilitat d’èxit. Aquestes expectatives són cobertes notablement amb aquest estudi d’àmbit comarcal. Però, com quasi sempre, la bona història local i/o comarcal compleix el seu objectiu sobradament i permet aportacions molt notables a l’àmbit general tot aplicant una visiò de microanàlisi que li és pròpia i que li permet de ser versàtil i d’adoptar fèrtils perspectives microhistòriques d’investigació. Alguns dels documents transcrits en l’apèndix, a tall d’exemple, ens permeten d’ajustar-nos en la justa mesura a la seua rellevància.

Resseguir la petja dels moriscos de la Marina. Heus ací l’objecte d’aquest llibre, ni més ni menys. Una proposta valenta que no defraudarà les expectatives del lector. El títol n’és ja suggeridor i molt encertat La senda de l’èxode; el subtítol és eloqüent: els moriscos de la Marina i la seua empremta després de l’expulsió de 1609. L’obra s’estructura equilibradament en tres parts molt ben definides, desglossades al seu torn en catorze capítols, precedides d’una breu introducció i complementada per una part final en la qual trobem les conclusions, un complet i selecte apèndix documental de dèsset documents i l’aparell crític amb els arxius i la bibliografia que s’ha consultat. S’agraeix l’acurada maquetació: les il·lustracions que acompanyen el text serveixen per fer més agradosa la seua lectura, a la qual amb aquestes ratlles us encoratgem i esperonem.

Una primera part centra el tema i ens ajuda a entendre la singularitat històrica que suposa l’existència d’una molt nombrosa minoria ètnica i religiosa mudèjar o sarraïna. L’anàlisi dels mudèjars durant els segles medievals, dels batejos forçosos durant la Germania i del decret de conversió general de 1526, que origina en tota la seua magnitud el problema morisc, és molt somera, encara que era quasi inexcusable.

L’expulsió, les seues causes, desenvolupament i conseqüències són matèria de la segona part. Els efectes i especialment la incidència de la revolta de Laguar a més dels avatars humans dels morisquets i moriscos que van romandre conformen la tercera part. Com afirmen els autors, la revolta forma part de la memòria col·lectiva dels veïns de la Marina “com un record destinat a perdurar per a sempre”. 

(Aquest és un fragment del pròleg que per al llibre va fer Vicent Terol i Reig, a qui els autors li hem d'agrair el seu decidit i inestimable suport al llarg de tot el procés d'elaboració del llibre. Moltes gràcies, Vicent!)