diumenge, 22 de desembre del 2013

LA SITUACIÓ A LA PLAÇA D'ORÀ



A l’altra banda de la Mediterrània, una arribada tan massiva de gent –es calcula que el 17 d’octubre de 1609 la ciutat d’Orà ja havia rebut 22.000 persones– va obligar al comte d’Aguilar, governador de la plaça, a negociar amb les autoritats del regne veí de Tremissèn l’acollida d’almenys una part dels nouvinguts. A finals d’octubre de 1609, un grup de moriscs que es dirigia a Mostaganem va ser atacat i fou necessària la intervenció del  governador a fi que es garantís la seguretat dels expulsats.[1] Si no volem deixar de ser objectius, hem de reconéixer també que les tripulacions que traslladaven els conversos corrien els riscs inherents al mal estat de la mar i, així, a les darreries del mes d’octubre de 1609, com sol passar en aquesta època de l’any a la Mediterrània occidental, un temporal va alterar el rumb que portava un d’aquells transports, que es va veure obligat a fondejar al port d’Alger en comptes del d’Orà. Abans d’arribar-hi, un capità de Savoia i la seua tripulació foren apresats i fets captius; aquest episodi, el coneixem a través de la transcripció d’un document conservat en l’Arxiu del Regne de València, on fra Bernardo de Monroy, administrador general per a la redempció dels captius, fa esment de les gestions que es van portar a cap a l’envistes de pagar el rescat d’aquests pobres navegants: 

Die 20 Agusti anno 1610

En Argel, a dos de junio de mil seiscientos y diez (com)paresió Alexandro Cumo, Saboyano, ante mí el maestro Fray Bernardo de Monroy administrador general de la redemción de cautivos de la orden de la Santísima Trinidad de la provincia de Castilla, puesto en cadenas en esta carcel de Argel y dixo que por cuanto él havia salido ynbierno pasado de España con una nave cargada de moriscos y biniendo navegando con el mal temporal dio en tierra en la costa de Berbería, donde llegando muchos alarbes le cogieron a él con sus compañeros y marineros y trahiéndolos (h)asta la ciudad de Argel al baxarlos hizo esclavos y como a tales los ha tenido en cadena en este barrio donde yo los (h)e bisto y queriendo (...) el dicho patrón Alexandro por no yr buscó dineros a censo y trató de recatarse, el qual rescate doy fe que se effectuó por mil docientas doblas, que hazen dos mil y quatrocientos reales castellanos. De todo lo qual me pidió fe y testimonio para ir a España o a qualquier otra parte de cristianos y así lo doy firmando de mi nombre y sellado i reffrendado de mi secretario en Argel. A dos de Junio de mil seiscientos y diez.

Fray Bernardo de Monroig pro mandato de su paternidad.[2]

(Del llibre La senda de l'èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609, pàgina 84)


[1] Henri Lapeyre, Geografía de la España morisca, 1986, pàgina 71.
[2] ARV, Manaments i Empares, 1610, llibre 8, mà 78.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada