El ban de l’expulsió s’havia comunicat als
nobles valencians a través d’una circular on es demanava la seua col.laboració;
en conéixer-lo, en Felip Boyl, senyor de Manises i en Joan de Blanes, senyor de
Canet, decidiren desplaçar-se a Madrid. I fou, certament, un viatge en va,
perquè no aconseguiren l’objectiu esperat, que no era altre que el de convèncer
Felip III de la necessitat de no executar aquesta mesura. El monarca l’havia
presa amb el caràcter d’irrevocable, i ara no estava disposat a acceptar cap
pressió dels nobles que tingués com a propòsit fer-lo canviar de parer.
L’inici
dels preparatius de l’expulsió representava el senyal més evident que el rei no
anava a replantejar-se aquest assumpte, i el trasllat de les tropes dels terços
de Nàpols, Llombardia i Sicília[1] confirmava obertament
quina era la voluntat del monarca. Així mateix, Felip III va donar l’ordre que
es reforçassen les defenses dels castells de Guadalest i Benidorm i les del
Fort de Bèrnia i, també, les costaneres de Dénia i fins i tot les d’Eivissa,
com ens ho recorda un document datat el 2 d’octubre de 1610, i que està referit
al pagament de les despeses de la fortificació d’aquesta illa a fi de
protegir-la de manera adequada:
Sepan quantos esta carta de pago vieren como
yo, Alonso Quint, teniente procurador Real pagador del argent de guerra que
sirve a su magestad en esta Isla de Iviça, otorgo por sta y presente carta que
me doy por contento, pagado y entregado a toda mi voluntad de Rafel Palmir de
la villa de Denia, hallado en la
Isla de Iviça, de ocho mil ducados a razón de 365 maravedíes
por ducado, que suben y montan tresqüentos de
maravedís, moneda de Castilla, que el dicho Raphael Palmir truxo a esta isla
para la paga de la gente de guerra que su magestad tiene en ella, los quales ha
recevido en reales castellanos dinero contado y aquéllos me entregastéis en
presencia del muy ilustre senyor Don Baltasar de Borja, governador capitán
general por su magestad en la isla, la qual cantidad recivió el dicho Palmir en
la ciudad de Valencia de Francisco Hierónimo Mascarell, que los tenía en su
poder por orden del señor marqués de Caraçena, virrey y capitán general de la
ciudad y Reyno de Valencia, que suma y monta dosqüentos
ochosientos sesenta mil tres cientos trehynta y seis maravedís, (...) de
la qual cantidad me doy por contento y entregado a toda mi voluntad por cuanto
los reseví de dicho Rafel Palmir en la manera suso dicha y pasaron de su poder
al mío realmente con effecto en prueva y con intervención de Fco. Losada,
vehedor y contador de la gente de guerra, obras y fortificación desta dicha
isla por su magestad, de los quales me tiene fecho cargo por cuenta del Rey
nuestro señor[2].
(Del llibre La senda de l'èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609, pàgines 79-80)
[1] Aquest trasllat fou organitzat pel comissari
reial Agustín Mejía i es va desenvolupar sota el comandament respectiu de Sancho Luna –el terç
de Nàpols-, Juan de Córdoba –el de Llombardia- i Manuel Carrillo –el de Sicília-. La direcció
de la cavalleria li correspongué a Pedro Pacheco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada