La divulgació del ban de
l’expulsió va fer augmentar de manera immediata la tensió a la Marina Baixa amb algarades a
Relleu, Finestrat i la Vall de Guadalest, però l’agitació
també era present a l’interior de la Marina Alta. Així, el 24 d’octubre de
1609 Diego de Blanes –allotjat aleshores a la vila de Benissa– avisà el seu
mestre de camp, Sancho de Luna, que el rector de Xaló havia arribat per
comunicar-li que els seus feligresos moriscs havien deixat el lloc després
d’apunyalar la imatge de la Mare
de Déu i d’haver fet malbé la del Jesuset, a més d’emportar-se tot el blat del
senyor i d’atacar els cristians que s’havien trobat de camí cap a Murla i
Laguar. Sense perdre un instant, Sancho de Luna manà que informassen d’aquests
fets tant al virrei com al mestre de camp general, a fi que preparassen les
companyies i les proveïssen de les municions suficients per a sufocar la
rebel·lió. De seguida, s’afegiren als revoltats de la Baronia de Xaló, els de
Laguar, Alcanalí, Castells, Orba, Parcent, el Raval de Murla, Tormos, Sagra,
Tàrbena i la Vall
d’Alcalà. Aquests últims havien entrat
en contacte amb els del marquesat de Guadalest i els de la Vall de Seta i havien
aconseguit convèncer-los perquè hi participassen. Posteriorment, també s’hi van
unir els de Relleu, Sella, Finestrat i la Baronia de Planes, i a molts llocs varen ser
atacades les esglésies i les cases dels senyors, com és el cas de l’assetjament
del castell de Sella el 25 d’octubre de 1609 pels moriscs del lloc auxiliats
pels de Finestrat i Relleu. El senyor de Sella, en Jaume de Calatayud, va rebre
l’ajut de guardes i arcabussers arribats des de l’Horta d’Alacant, que aconseguiren
impedir que els revoltats prenguessen l’esmentada fortalesa.
El
26 d’octubre, el procurador general de Gorga i de les Valls de Seta i
Travadell avisava que els moriscs de Balones s’havien endut les dones cap a
Fageca. Quan el procurador amb 40 soldats s’hi va presentar, va poder observar
que el lloc era desert, a excepció de 7 moriscs que en veure’l fugiren cap a Benimassot, on varen eixir més de 30 conversos cridant: visca Mahoma i moren els cristians! En
tornar a Balones, s’adonaren que venien cap a ells des de Quatretondeta uns 300
moriscos armats. En aquestes circumstàncies, no es va poder evitar el foc
creuat d’arcabussades de l’un i l’altre bàndol. L’enfrontament va concloure
quan els moriscs decidiren prosseguir la seua marxa vers les muntanyes de Laguar.
Llavors, la providencial arribada de 25 soldats de Penàguila en auxili del
procurador de Gorga va suposar l’inici d’una escomesa cristiana, en què van
morir 20 moriscs i s’hi van perdre algunes vaques i unes quantes càrregues de
farina.
El 27 d’octubre es rebel·laren els
moriscs de la Vall
de Guadalest conjuntament amb els de la Baronia de Confrides, els de Sella i Relleu. I
tota aquesta munió de gent es van dirigir cap a Fageca, on ja hi eren els de
les valls de Seta i Travadell. Abans de partir havien saquejat les cases dels
senyors i les rectories i, segons el testimoni oferit per Gaspar Escolano, també
van rehabilitar un vell edifici que abans de la conversió havia estat dedicat
al culte islàmic:
(...)
subidos a un collado, limpiaron una mezquita, que antes de su bautismo era de
mucho nombre y devoción entre ellos, y enramándola toda, bajaban todos los
viernes a ella a hacer su diabólica Zalá con su acostumbrada algazara (...)
Els moriscs de la Vall de Laguar varen restar
tancats dins les seues cases des del mateix moment de la publicació del ban de
la expulsió; a ells se’ls varen afegir els del raval de Murla en una data
immediata al 29 de setembre de 1609, moment en què fou coneguda la mort a Orba
d’un cristià natural de la mateixa vila. Aquesta població, després de la
partida dels moriscs, va quedar a càrrec de Cosme Monllor, un home ric, que
reunia també la condició de capità, el qual va col·laborar en l’abastiment de
blat i vitualles a Murla. Així mateix, Monllor
va disposar que, per a la defensa de la vila, s’havia d’escometre una doble
tasca: la de controlar totes i cadascuna de les seues eixides i la de proveir
el castell de la vila amb municions suficients a les envistes d’un probable
atac dels moriscos. Els seus habitants veien
amb gran inquietud les guardes morisques del Castell de Pop, que estava situat
molt a prop de la població. Una altra qüestió de què cal
fer esment és la referida a la provisió de queviures a la vila; quan la farina
va començar a escassejar, un grup de murlers es va aventurar a buscar una font
que els la subministràs des de l’exterior, però amb tan poca fortuna que varen
ser detectats a Sagra i foren acaçats per un nombrós grup de conversos. I, per
tal d’evitar el perill de morir a mans dels seus perseguidors, hagueren de
refugiar-se a la casa de la senyoria d’aquell lloc.
(Del llibre La senda de l'èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609, pàgines 90-91)
